Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema.

Per jo el mijor moment des dia es per sa nit, ja que es un moment que se esta bé i més si vius en un poble ja que per sa nit, no hi ha ningú i se pot anar a passetjar ben trànquil, també m'agrada molt quan sa lluna esta de un color com groguec i també quan és la lluna plena.

Lo que m'agrada molt però avegades no lo puc veure es quan puc mirar les estrelles ja que per la contaminació lumínica, no se pot veure molt.

I després també quan fa un poquet de calor peró fa vent m'encanta ja que se pot sortir al balcó a mirar la nit hi ha vegades també si puc dormir defora de la habitació per estar mirant les estrelles, quan puc mirar-les i així desconect un poquet de tot i dormiré ben tranquil.

El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.

          

                                                                 Nit misteriosa

Nit misteriosa d’aromes,
jo giro les cantonades
perquè el teu aire em sorprengui
entre estrelles argentades.

Nit que acarones la pell
i poses besos als llavis,
nit plena de sentiment,
densa i coent, nit d’astrolabis.

Nit fonda al fondo carrer,
íntima i agosarada,
em prens amb el teu alè
d’aurora i de matinada.

Nit de rosada i d’ardor
que em deixes acariciar-te,
tot el meu cos pren al vol
el secret del teu solatge.

Nit espurnada de goig,
propera i enamorada
de la terra i la remor
del vent que, amatent, t’abraça.

  CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais. 

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus perfums  i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              

Pau Riba