Literatura castellana: Benito Pérez Galdós

Literatura castellana: Benito Pérez Galdós

 CONTESTA LAS SIGUIENTES PREGUNTAS (busca la información en internet):

Dónde y cuándo nació Benito Pérez Galdós?

Las Palmas de Gran Canaria, 10 de maig de 1843

1.2  ¿Cuál es el título de su primer novela? ¿En qué radica su importancia?

Su primera novela fue "La Sombra". Destaca por sus diálogos, con mezcla de registros según los personajes y por el punto de vista, ya que el narrador se mete dentro de la historia narrada por guiar al lector y juzgarla.

1.3  En la década de los 70, Galdós desarrolla una narrativa de tesis, un ejemplo sería Doña Perfecta. ¿Cuál es su fecha de publicación? Indica el título de otra novela de tesis perteneciente a la misma época.

"La Fontana de Oro". "Doña Perfecta".

1.4  Durante la década de los 80 publicó Galdós sus “Novelas españolas contemporáneas” en las que describe la sociedad madrileña de su época, especialmente las clases medias, alejándose del maniqueísmo de su primera etapa. Destaca en este periodo Fortunata y Jacinta. Resume el argumento de esta extensa novela e infórmate de si ha sido versionada para la pequeña o la gran pantalla. (En el blog La clase de hoy 2012 puedes ver un documental televisivo con motivo del centenario de su publicación).

La obra narra las relaciones de Juanito Santa Cruz con dos mujeres, una esposa, Jacinta, y otra, su amante y madre de dos hijos, Fortunata.

Redacció

Redacció

1. Fes una redacció sobre com has viscut aquest primer trimestre. Pots explicar com t'has sentit, com l'has viscut, si has fet nous amics o si has consolidat alguna amistat, si has fet la feina suficient, quina és la feina que més t'ha agradat, etc...

Aquest trimestre m'agrada molt i que esper que sigui tot el curs així ja que, encara que siguem poquets som con una família tots aquí m'ho duim molt bé, i me ha passat ràpid es trimestre. També considero que hem fet molta feina ja que tot a estat molt ràpid i tenim que fer les coses bé per que hi ha poc temps per fer tota la feina bé.

Considero també que la amistat s'ha consolidat més enguany ja per que m'ho coneixem més i tot això i se anat molta gent que feia de moble de dins de classe i no podien fer lo que podien fer ara com a grup, per això m'agrada molt començar aquest curs, els nous professors també son maravellosos tots, m'agrada molt la seva forma de fer les classes de cada un i esper que sigui així tot l'any i passar aquest curs amb alegria. 

El naixament de Venus

El naixament de Venus

1. Observa aquest quadre atentament "El naixement de Venus" de Sandro Botticelli (Renaixement) i a partir de tot això crearàs una història.

1.A. Crea un personatge: 

Qui és aquesta dona? Què nom?

Aquesta dona es una dona molt preciosa que treballa de mestra, se nom Llúcia.

      És casada, separada, vídua, soltera? Té fills? És una dona sana?

Es soltera i no te fills i es una dona que fa molt d'esport.

És la senyora de la casa? Una criada? L'amant?

Es la senyora de la casa.

Què fa? Descansa de la neteja? Espera l'estimat? Pensa?

Sempre esta a la seva casa només surt de ca seva per coneixer a més homes que puguin esta amb ella tota la nit. Sempre pensa en qui vendra dema a estar amb ella tota sa nit cada dia es un diferent.

Quin caràcter creus que té? És feliç, està trista?

Es una dona que sempre es feliç però sempre han de fer lo que vulgui ja que aquesta dona es un poquet creguda. 

...

1. B. Escriu una història amb la protagonista creada.  Mínim 25 línees.

L'ACTIVITAT CONTINUARÀ...

Això era una vegada una dona que estava tot sola però era molt bella i molt guapa i a damunt era molt rica però era molt desagradable el seu caràcter ja que només volia fer lo que ella digues i res pus. Per això no tenia a ningú, per de sobte un dia ella volia anar a sa platja i no sabia quan i va anar per es dematí, però, quan va arribar a la platja que va trobar amagada darrera del bosc, no va veure ningú. Ella quan va veure ningú només anava amb les seves criades va tenir la magnifica idea de anar a nadar a l'aigua de la platja sense roba. I anava per tota la platja sense roba.

Però de sobte es va sentir vigilada per qualque persona que no eren les seves criades, i va començar a mirar per darrera els arbres i no va veure res, però ella se notava que no estaven totes soles. Una hora més tard ja començava a tenir fred així que va sortir de l'aigua, i se va lleure en l'arena a prendre és sol i amb lo bé que estava ella prendent és sol s'hi va quedar dormida, 20 minutets més tards se va aixecar amb la sensació de que cada vegada estava més cerca de ella i va tornar a començar a mirar però aquesta vegada s'hi va trobar a un home.

Li va crida al home que feia mirant tota l'estona. El home se va acostar i li va dir: "és que volia venir a nadar per la platja però me trobar una deessa i no sabia que fer me feia vergonya venir". I com a ella li agradava els homes forts i que li diguessin sempre les coses, li va dir:" te pots llevar sa roba i entrar a nadar". Varen nedar tot s'horabaixa. Na Llucia quan varen acabar li varen dir i com te noms si ho puc sabre? I es home li va contestar: "el meu nom es Minguito." Na Llucia li va demanar per si aquesta nit feia algo si volia sopar amb ella i Minguito li va dir que si.

Na Llúcia ja va començar a estar rara per que mai hi havia demanat per quedar amb un home, i va començar a pensar que si se havia enamorat amb tota l'horabaixa per primera vegada a la seva vida, i només pensava amb ell i només volia que arribes l'hora de sopar per tonar-lo a veure, i ja quedava menys de mitja hora. De sobte quan quedaven 15 minuts va sonar la seva porta i la seva criada va anar a obrir-la i era ell amb una carro. I la va acompanyar per mig de l'aldea a sopar i varen tenir una nit molt romantica.

De sobte Minguito li va dir:" Me sap greu, però no puc esta amb tú perquè m'han dit sa classe de dona que ets". I Minguito se va anar corren-sos. Llúcia se'n va anar plorant a la seva casa i com no tenia ningú més que les seves criades només li podia contar a les seves criades. I va decidir no tornar a esta amb homes cada nit i tenir esperança de que qualque pic torni a veure a Minguito i canviar per ell. 

El Petit Príncep

El Petit Príncep

1. Fes la sinopsi ( És una recopilació de dades dels punts principals d'una obra, per tal de veure'n els aspectes més rellevants. A les sinopsi sigui de llibre o de pel·lícula no s'han de donar detalls del desenllaç, ja que la sinopsi ha buscar l'interès del lector per l'obra que s'hi explica) de la pel·lícula El Petit Príncep.

Es la historia de un nin que que no volia creixer ja que els adults s'oblidaven de les coses quan eres petits i el no volia creixer, però això ho contava un aviador i el aviador ho va contar a una nina nova que va arribar a en el barri i li va contar tota la historia fins que un dia que...

Socials

Socials

  1. Explica el que era el feudalisme.

El feudalisme (segles IX-XV) és el sistema polític, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època. Els regnes es dividien en petits territoris semi independents on el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. 

  2. Dibuixa la piràmide del feudalisme amb els diferents estaments.

3. Explica amb les teves paraules quin era el pensament il·lustrat. Cita'n autors importants i explica'n les seves teories.

La Il·lustració és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparer al Regne de França, al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII.

Voltaire, Diderot, Montesquieu, Rossiau.(francesos)

Isack Newtoon, John Locke(anglesos)

La oración simple

La oración simple

 Entra en estos links y haz los ejercicios interactivos sobre la oración simple.

1. http://www.xtec.cat/~jgenover/sn01.htm

2.  http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/lengua/2sujeto.htm

3. http://lenguayliteratura.org/hot/057/index.htm

4. http://www.tinglado.net/?id=jugamos-a-analizar-i

5. http://www.xtec.cat/~jgenover/sujeto1.htm

Frases emblemàtiques del Petit Príncep.

Frases emblemàtiques del Petit Príncep.

"Antoine de Saint-Exupéry, cèlebre escriptor i aviador francès, autor d''El Petit Príncep'. Aquesta efemèride ha sigut celebrada a les xarxes socials com Twitter, on Saint-Exupéry, nascut en el si d'una família d'aristòcrates de Lió i desaparegut el juliol del 1944 quan pilotava un avió de l'Exèrcit francès, ha sigut 'trending topic' del dia. Per recordar-lo, repassem algunes de les millors frases d''El Petit Príncep', la seva obra més famosa. Trufada d'experiències autobiogràfiques, aquesta novel·la curta és el llibre francès més llegit i més traduït del món. Considerat un llibre per a nens, en realitat tracta temes profunds com el sentit de la vida, la soledat, l'amistat, l'amor i la pèrdua."

FRASES EMBLEMÀTIQUES DEL LLIBRE QUE T'AGRADARAN, LES HAS DE LLEGIR, PENJAR AL TEU BLOG I EXPLICAR-NE EL SIGNIFICAT DE CADA UNA:

1. "Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc un altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin)". Tothom pot llegir aquest llibre perquè pot llegir-ho de totes les edats, perquè dóna "com" exemples de la vida.

2. "Quan un està molt trist són agradables les postes de sol". Quan un persona esta malament normalment li agrada estar tot sol o en algún lloc silencios.

3. "Els homes ja no tenen temps per conèixer res; compren les coses ja fetes als comerciants; però com que no hi ha cap comerciant d'amics, els homes ja no tenen amics". Perquè la gent que tu et penses que són els millors, i després son els que no fan res per a tu.

4. "Les paraules són font de malentesos". Les persones parlen sense sebre del que.

5. "Això que veig aquí només és una escorça. El verdaderament important és invisible". Que la coses bones realment de la vida no les veim, sino que les sentim.

6. "Caminant en línia recta, no es pot arribar gaire lluny": En la teva vida sempre hi haurà "bots", "pedres" que seras problemes que hauras de solucionar, no tot és perfecte.

7. "Nosaltres, que comprenem la vida, ens burlem dels números": No valoram el que tenim i sempre volem més.

8. "Als grans els agraden les xifres. Quan se'ls parla d'un nou amic, mai pregunten sobre el que és essencial": Quan coneixes una persona, has de sabre de on ve.

9. "S'ha de demanar a cadascú el que està al seu abast": Has de sebre amb qui et juntes amb qui fas les coses i no fer-ho amb una persona qualsevol o una persona desconeguda mai saps el que et pots trobar.

10. "Aquest és el meu secret: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls".: La vida no la veus amb els ulls , la veus amb el cor perque el cor te fa sentir cada emoció o cada moment de la teva vida.

11. "Si tu em domestiques, llavors tindrem necessitat l'un de l'altre. Per a mi seràs únic al món. Per a tu, jo seré únic al món": Quans després ets pots arrepentir del que has fet o el que has dit.

12. "El que fa bonic un desert és que en algun lloc amaga un pou": No tot és dolent sempre hi haura alguna cosa bona en la vida.

13. "No era més que una guineu semblant a cent mil altres. Però jo la vaig fer la meva amiga i ara és única al món": Una persona pot passar a ser una desconeguda  a ser una persona molt impresindible a la teva vida.

14. "És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important": Sempre has de lluitar per el que vols aconseguir, mai t'has de rendir.

15. "És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres. Si aconsegueixes jutjar-te rectament és que ets un verdader savi": No has de jutjar mai una persona si no la coneixes.

El Petit Príncep

El Petit Príncep

Aquí teniu un fragment del llibre El petit 

príncep. Esper que vos agradi i vos faci

 meditar. Reflexionar sobre el que és 

realment important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després el podeu incorporar al

 vostre blog amb un comentari personal

 com a introducció. Aquest llibre no vos 

el podeu perdre! També cerca informació 

sobre el seu autor i sobre el llibre mateix.

Heu de saber que ja hi ha la pel·lícula en 

dibuixos animats i és molt bona. 

La meva opinio sobre aquest fragment del petit príncep, és un fragment que dona com exemple de 

has de tractar a tothom per igual, que aunque una persona sigui diferent els altres no té el perquè 

de ser tractada de manera diferent.

Un poc de literatura

Un poc de literatura

    1. Cerca informació sobre Joanot Martorell. Explica la seva vida i conta aquell aspecte que trobis més

 particulars. Època a la qual pertanyia? Característiques?

Joanot Martorell (València, aprox 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver 
escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

La seua naixença se situa entre el 1413 i el 1415 a la ciutat de València, segons l'historiador Jaume 
Chiner, en el si del llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però 
establerta a València des de 1400. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí 
l'Humà.

    2. Comenta la seva gran obra Tirant lo blanc. Penja al teu blog tota la informació que trobis, en fas un 

resum i copia'n un fragment. Explica les característiques de l'època medieval en aquest fragment i el 

contingut.

Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que parla d'un donzell de Bretanya, instruït en les arts de
 la cavalleria per l'ermità Guillem de Varoïc. Tirant és armat cavaller en el casament del rei d'Anglaterra 
i venç en els enfrontaments de les festes nupcials. Després de viure l'ambient de la cort reial anglesa,
 va al Mediterrani acompanyat per Felip, el fill petit del rei de França, i, juntament amb el rei de Sicília 
surten en defensa de l'illa de Rodes assetjada pels turcs.

Tirant lo Blanc té com a importants dues característiques. En primer lloc, els ideals de l’orde de 

cavalleria: la lluita contra els infidels i la fidelitat al rei o a l’emperador. En segon lloc, els personatges,

 que es comporten amb un caire sentimental o bé amb un caire de lluita. La temàtica és realista, ja que

 Tirant mor al llit de malaltia, després de haver fet testament.

Emocions

Emocions

 

         1. Explica quina és la cosa que més et fa enfadar del món i per què? (Com et fa sentir, quines

 sensacions tens...) Mínim 15 línies i has de penjar imatges representatives.

La cosa que més m'he fasi enfadar és que les persones hem diguin mentides o que me "enganyin";
perquè jo som una persona molt sincera que quan pens alguna cosa que no m'agrada pues m'agrada
xerrar-ho o diro perqué les persones quan parlen pues s'aclareixen.
Tampoc m'agrada que hem tratin de manera diferent davant de certes persones, es a dir, que amb unes
persones siguin de alguna manera i després  davant d'unes altres sigui de una altre forma, me fa enfadar
que quan pensen alguna cosa de mi que m'ho diguin a jo a que no vagin diguent a altres persones m'agrada
que quan pensa alguna cosa de jo que ho diguin a mi.
M'enfada molt que hem fasin moltes preguntes del mateix tema en concret que una persona sigui "pesada"
amb demanar-me sempre preguntes i més preguntes sobre el mateix i que la resposta sigui la mateixa.

La acentuación

La acentuación

Haz los ejercicios de acentuación en lengua castellana que encontrarás en el siguiente link:

http://www.vicentellop.com/ortografia/acentuacion.htm

Barbarismes

Barbarismes

Cerca la paraula correcta als següents barbarismes

Despues: Després 
Puesto:  Lloc
Semafuru: Semàfor
pues/pos: Doncs
barco: Vaixell
deport: Esport
campeonat: Campionat
tenir que:  haber de
Cantitat: Quantitat
Casi: Quasi

Variació: Registres

Variació: Registres

Entra en aquest link i fes els exercicis sobre coherència textual a l'apartat de VARIACIÓ: REGISTRES.

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/rica/02_1.html

La coherència textual

La coherència textual

Activitats coherència textual


1. Explica per què els següents textos no són coherents en cada cas:


- La taula menjava a qualsevol hora.

Per que no té sentit la frase la taula no menja. 
- El meu gendre va venir a sopar ahir (no tinc cap fill/a). 
Perquè no te filla per tenir gendre.
- Vés a la perfumeria i compra dos quilos de llenties.
No pots comprar llenties en una perfumeria.
- Hi havia una dona passejant per la vorera. El meu germà va acabar la carrera l’any passat. M’encanta anar de compres. 
No tenen sentit les frases una amb l'altra.
- Joan Miró va néixer a Barcelona. Va pintar Dona i Ocell. Va viure a París. Va cedir terrenys per a la Fundació de Palma de Mallorca. En la seva primera etapa va estar adscrit al Surrealisme. 

- Era de nit i tanmateix plovia.


2. Redacta novament els textos anteriors de manera que siguin coherents.
-Ell menjava a qualsevol hora.
- El meu cunyat va venir a sopar ahir.
- Vés a la perfumeria i compra dos perfums.


3. Llegeix els textos següents:


Text 1: 
“Quan una persona que coneixes o desconeixes, això no importa, parla, has de prestar-li 
tota l’atenció que et sigui possible, tant si vols com si no vols, tant si et cau bé com si no, 
mirant-li la cara o els ulls perquè si mires a una altra part o fas algun moviment, la pots 
distreure...” 

a) Hi sobra informació? En falta? 
Sí hi sobra. No hi falta.
b) Torna a escriure el text eliminant el que no és necessari.
Quan una persona parla, has de prestar-li tota l'atenció que et sigui possible, tant si vols com si no vols, tant si et cau bé com si no,mirant-li la cara o els ulls perquè si mires a una altra part o fas algun moviment, la pots distreure..."


Text 2: 
“En el cas que trobeu una criatura perduda en un camp de futbol, cal que desdramatitzeu la 
situació tant com us sigui possible i que l’acompanyeu a algun lloc on hi hagi algú que 
pugui fer quelcom per ajudar-lo”. 

a) Quines són les idees rellevants del text? N’hi ha d’irrellevants? Quines?
Que si trobam una criatura hem de fer que se tranquil·litzi i després anar a qualque lloc on pugui estar segur la criatura i amb una persona que se fagi responsable del animal.
b) Redacta el text, eliminant allò que no és necessari.
Quan es troba una criatura perdura, cal que desdramatitzeu la 
situació tant com us sigui possible i que l’acompanyeu a algun lloc on hi hagi algú que 
pugui fer quelcom per ajudar-lo

La oración simple

La oración simple

 Entra en este link y haz los ejercicios interactivos sobre la oración simple.

1.  http://www.xtec.cat/~jgenover/sn01.htm 

2.  http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/lengua/2sujeto.htm

3. http://lenguayliteratura.org/hot/057/index.htm

4. http://www.tinglado.net/?id=jugamos-a-analizar-i

5. http://www.xtec.cat/~jgenover/sujeto1.htm

El Petit Príncep i la Guineu.

“Hola, bon dia -digué la guineu.

- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.

- Sóc una guineu -digué la guineu.

- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…

- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.

- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.

Però després d’una reflexió, afegí:

- Què vol dir “domesticar”?

- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.

- Crear lligams?

- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.

(…)

-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…

La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:

- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.

- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.

- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.

- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…

El petit príncep va tornar l’endemà.

- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…

És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:

- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.

- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…

- És clar que sí -digué la guineu.

- Però te tocarà plorar!

- I força -digué la guineu.

- Així no hi has guanyat res!

- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.

(…)

- Adéu -digué.

- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.

- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.

Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.