Versos

Versos

1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que dos que més t'han agradat del blog de classe.

Tristesa


Poema


Deixa que la dolça flaire del teu amor, curi aquest lloc enclaustrat on hi ha el meu cor i la fosca cambra que ara es sigui el lloc mes grat de mon cos.

Deixeu que vostres llavis ara i del vostre bon cor, vostres sentiments com dos aus lliures gosarem quant el nostre amor voli en el vent.

Perquè en aquesta presó van anar els vostres llavis, perquè en ells condemna va tenir un peto que tan present fou i viscut ardentment va impedir que borres son record.

Perquè el sentit de ma vida es molt senzill dons es la suma en dies del meu temps igual a un vertader resultat, el prodigi del amor que per a tu jo sento.

Deixa que la tristesa que ara dorm, no la trobi en el meu cor, no el desperteu del seu son, que així seguirà dormin.

Tristesa sols fou un somni!
hi al despertar.., no eres tu,
aquell núvol blanc con la neu,
ma vida es un cel blau.

Trista es la teva fugida,
tristesa on vas ara tu?
Perquè si el sud es el teu rumb 
jo vaig camí del nord.

Tristesa tu no enganyes 
tristesa, jo se que ets tu!
la teva ombra s'esvaeix 
ja no me emborratxa la teva llum.

Deixa que et digui quant t'estimava jo,
dons son mirades d'amor en vers
tu eres la meva musa jo soc el poeta
deixa que sia el nostre cor qui guardi el secret.

Aquell secret d'aquell jurament...

solitud:

M'escapo d'un ambient tens que em rodeja l'ànima,

per endinsar-me i perdre'm a la solitud del meu entendre;

me'n vaig sol amb el vent sense dir-li res a la princesa,

per relaxar-me de l'angoixa i respirar de l'aire pur.

Només espero tornar després d'una tempesta,

quan la calma sigui plena i l'orgull torni a ser el meu.

Veig com es perd el tracte;

ni la veu t'escolta,

ni la gent et mira quan et parlo de promeses,

i t'ensenyo el meu amor dins d'un tresor ple de poemes.

Em queda el silenci per quedar-me a pensar en mi,

i escriure per qui la vulgui, la solitud.

Amor no corresponent:

A les nits com aquesta la vaig tenir entre els meus braços.
La vaig besar tantes vegades sota el cel infinit.

Ella em va estimar, de vegades jo també la volia.
Com no haver estimat els seus grans ulls fixos.

Puc escriure els versos més tristos aquesta nit.

Pensar que no la tinc. Sentir que l'he perdut.

Pau:

Perquè hi hagi pau al món,
ha d'haver pau a les nacions.

Perquè hi hagi pau a les nacions,
ha d'haver pau a les ciutats.

Perquè hi hagi pau a les ciutats,
ha d'haver pau entre els veïns.

Perquè hi hagi pau entre els veïns,
ha d'haver pau a les cases.

Perquè hi hagi pau a les cases,

ha d'haver pau en els cors.

Alegria:

fulla verda
caiguda a la finestra,
minúscula
claredat
acabada de néixer,
elefant sonor,
enlluernadora
moneda,
de vegades
ràfega trencadissa,
però
més aviat
pa permanent,
esperança complerta,
deure desenvolupat.
Et desdenyi, alegria.
Vaig ser mal aconsellat.
la lluna
em va portar pels seus camins.
Els antics poetes
em van prestar ulleres
i al costat de cada cosa
un nimbe fosc
vaig posar,
sobre la flor una corona negra,
sobre la boca estimada
un trist petó.
Encara és d'hora.
Déjame penedir.
Vaig pensar que només
si cremava
el meu cor
l'esbarzer del turment,
si mullava la pluja
el meu vestit
a la comarca cárdena del dol,
si tancava
els ulls a la rosa
i tocava la ferida,
si compartia tots els dolors,
jo ajudava als homes.
No vaig ser just.
Equivocar els meus passos
i avui et dic, alegria.

Com la terra
ets
necessària.

Com el foc
sustentes
les llars.

Com el pa
ets pura.

Com l'aigua d'un riu
ets sonora.

Com una abella
reparteixes mel volant.

alegria,
vaig ser un jove taciturn,
vaig trobar la teva cabellera
escandalosa.

No era veritat, ho vaig saber
quan en el meu pit
va desencadenar la seva cascada.

Avui, alegria,
trobada al carrer,
lluny de tot llibre,
acompanyeu-me:

amb tu
vull anar de casa a casa,
vull anar de poble en poble,
de bandera a bandera.
No ets per a mi sol.
A les illes anirem,
als mars.
A les mines anirem,
als boscos.
No només llenyataires solitaris,
pobres bugaderes
o estarrufats, augusts
picapedrers,
em van a rebre amb els teus raïms,
sinó els congregats,
els reunits,
els sindicats de mar o fusta,
els valents nois
en la seva lluita.

Amb tu pel món!
Amb el meu cant!
Amb el vol entreobert
de l'estrella,
i amb l'alegria
de l'escuma!

Vaig a complir amb tots
perquè he de
a tots la meva alegria.

No es sorprengui ningú perquè vull
lliurar als homes
els dons de la terra,
perquè vaig aprendre lluitant
que és el meu deure terrestre
propagar l'alegria.
I compleixo el meu destí amb el meu cant.